6 d’octubre del 2008

Agressions feixistes durant el Correllengua de Gandia

El passat 25 de setembre vàrem poder assistir a un nou acte de violència feixista als carrers de Gandia, durant el transcurs del Correllengua. Una vegada més, vam poder veure com la policia nacional actua amb total impunitat contra el nostre moviment, utilitzant a diferents grupuscles per tal de intentar rebentar els nostres actes.

El correllengua de Gandia va ser escenari d'una situació cada cop més estesa dins de les estratègies repressives de les forces d'ocupació espanyoles. L'ultra dreta, en aquest cas el GAV, va estar protegida i emparada durant tot el recorregut de la cercavila per la policia espanyola. Malgrat el constant llançament d'objectes (que li produïren una severa ferida a una regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa) i actitud desafiant respecte de la gent que assistia al correllengua, la policia es va limitar a acompanyar en tot moment als seus "gossos de presa" carreró per carreró. No és la primera vegada ni l'última que serem espectadors d'aquests fets, doncs aquesta pràctica policial no és pas nova a les nostres comarques. Ni tampoc el fet que no es busquen culpables per tot el que passà abans i després del correllengua.

Els fets parlen per si soles. Cap detenció ni identificació de cap dels feixistes que, entre altres coses, agrediren i amenaçaren a diferents persones ( 2 d'elles a l'estació de trens de Gandia). Identificacions de gent que hi participà de la cercavila i detenció d'un xic del poble sota les amenaces del cap de la policia nacional que anava de paisà, quan el va agafar i li va dir que "te voy a llevar con los nazis a ver si te pegan una paliza".

Des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i Maulets, el jovent independentista revolucionari denunciem els fets de Gandia i la pràctica repressiva policial, destinada a dos objectius clars. El primer objectiu, el de intentar rebentar aquells actes promoguts per l'independentisme. El segon, intentar criminalitzar-nos amb la repressió mediàtica mitjançant la teoria dels pols oposats, buscant reconduir l'opinió pública cap a la condemna de la seua violència i també de la nostra resposta (els extrems es toquen). Però l'actuació policial no deixà dubtes de per on van els tirs. Sols recordar als 13 de Gandia, 3 anys després, i la contundència policial amb que es despatxaren contra una protesta que està a anys llums del que poguérem veure pels carrers de Gandia de mà del feixisme.